Va ser durant la tarda del 5 de Desembre de l’any 2000, camí de Ronda, cuan ens vam desviar a Montejaque per ensenyar-li a Romi el lloc que havia sigut durant molts anys una constant en la meva vida. Vam passejar per els seus carrers i al tornar cap a on  teníem aparcat el cotxe vam veure que la casa estava en venta. Ens va agradar. Mig en broma tots dos comentàvem en que seria un lloc ideal para fer un hotelet. La casa desprenia bones vibracions.

Al 2002, després de alguns aconteixements que no venen al cas, Romi va recordar'se de la casa i vem decidir abordar l’’aventura. Tinc que dir que no esperava que la casa continues en venta, però Romi –no se perquè – va comentar que sempre va pressentir que seria nostre.

Ens vam desplaçar a Montejaque i efectivament encara no la havien venut. Després de diverses indagacions vam coneixer als amos i la vam comprar. Anteriorment, havíem venut la casa que ens va deixar la Tieta del Àngel, Pepa, al carrer Victoria de Màlaga i el apartament de La Motilla a prop de Sevilla. Així vam afrontar l'aval de la hipoteca, després alquilant un Bar a la mateixa Plaça del poble durant tres anys i un any de treball a un Restaurant de la zona y En Xavi, que ja s´havia desplaçat des de Barcelona, vàrem començar la rehabilitació i la restauració de la casa.

Per les indagacions que hem realitzat la casa te una edat de mes de 100 anys. Frasquita, de 84 i mare de Mariquita, ja la coneixia cuan ella era petita. Ens vam assabentar que havia sigut el primer emplaçament de la Guardia Civil de Montejaque, emplaçament que posteriorment va canviar abans de començar la Guerra  Civil, actualment Casa de la Cultura. Aquest cuartel en la nova ubicació, va ser incendiat en els primers dies de la tràgica guerra que va dividir a tots els espanyols. Per lo tant si el Duc de Ahumada crea la Guardia Civil al 1868 no crec que ràpidament s’instal·les a Montejaque però si alguns anys després. Sabem que la Guardia Civil al 1936 ja portava anys on es avui la Casa de la Cultura. Així, suposem que la casa va poder ser construïda a  principis  de segle. La construcció, el seu traçat, els materials utilitzats, els nivells del sòl de “terrazo”, ciment, “lajas”  de pedres i de xinos de pedra rentats, indiquen el pas inexorable del temps.

Després de la guerra civil, a la casa van estar vivint cinc famílies, fins que va ser adquirida per Francisco Hidalgo Durán, nascut en Montejaque i veí del mateix, el seu sobrenom era “el Gallo”, sent des de llavors conegut l’edifici,  com la “Casa del Gallo”. A jutjar per un diari –l’ ABC de 1958-  que apareix entre les parets que es van picar, degut a ser en aquesta època, la obra “nova” que dit Senyor va realitzar al comprar-la.

En principi pensem que el seu estat de conservació era acceptable. Posteriorment la realitat era ben diferent. Totes les bigues de la part de la façana principal estaven en mal estat degut a les termites. No parlem de la instal·lació elèctrica, el sanejament, teulades i altres qüestions. No obstant, vam abordar amb il·lusió el projecte i vam realitzar les obres.

Al 2003, després de acabar el projecte per Arquitectura Tècnica de Ronda i visada per el Col·legi de Arquitectes de Màlaga van començar les obres. Tal com indiquem la estructura del edifici es va respectar com era originalment, tot i que reforçant tot allò que era imprescindible de millorar.

Vam canviar totes les bigues de pisos i cobertes i vam col·locar a mes a mes els forjats de formigó. A la teulada, una cop fraguat, vam aïllar-lo amb espuma de poliuretà i vam col·locar teies noves sota i sobre las velles conservades des de que  vam desescombrar.

Una visita al palau de Mondragón a Ronda va servir per veure sostres, sòls, colors i altres detalls amb fang per terres i parets.

Al 2004, el pressupost es va disparar i vam tindre que parar les obres per falta de finançament. Al 2005, els nostres amics Paco Hoyos i Nicolás, Encarregat de Riscs i Director de Sucursal de la Caixa San Fernando, a Huelva, respectivament, ens van gestionar una nova hipoteca i vam acabar la obra.

Aquí no van acabar els treballs, faltava posar-hi mobles, decorar i aconseguir un ambient agradable per a les habitacions. Els mobles, per la seva relació preu qualitat, va ser escollits i fabricats per la Cooperativa de Mobles de Benamahoma (Cádiz) -fills de Mahoma- que es van atendre amb molta amabilitat en cuan a les dates de fabricació, entrega i muntatge dels mobles. Mobles Hnos. Rojas, a Ronda, va complementar el mobiliari per les mateixes raons.

Pintar i repintar parets, portes i sostres, fabricar el cobert del pati, decorar, anar al viver, escollir i replantar a les macetes, cortinatges, elaborar la pàgina Web, el sistema de prevenció de incendi, televisió i telèfon, plantejar el sistema de gestió,  autoritzacions administratives, donar-nos a conèixer i un llarg etcètera, ho vam realitzar, Romi, Xavi i jo, sense desmais.

L'ultim atac al projecte, L'SPA, hem pogut realitzar-lo gracies a la aportació de Carol, filla de Romi, ja que ella es una profesional del sector i ens va assesorar per poguer dur a terme tots el pasos necesaris. ara podem dir que la Posada del Fresno esta comperta i a ple rendiment.

Ara estem orgullosos del resultat i d haver aconseguit, una casa càlida, on es respira i es sent, serenitat, relaxament i pau, sempre hem pensat que en aquestes muntanyes es pot sentir el cel, i tocar les estrelles amb les mans.